Estar contra el que representa, defensa i vol imposar Frau Merkel és estar contra Europa? Això volen que creguem. Que si gosem qüestionar l’actual estafa a gran escala, l’acord “Top Secret” USA/UE de privatització i submissió als interessos de les grans corporacions, el desmuntatge sistemàtic de l’Estat del Benestar o fins i tot els mapes dels estats, estem contra Europa. I sí, contra la seva Europa, segur que sí. Però no és l’única Europa possible, ni molt menys. Ni l’única viable.
L’experiència de les eleccions a Grècia serà de gran ajuda per aclarir conceptes: si vols renegociar la presa de pèl del deute, dels bancs alemanys que tants diners han fet amb uns grecs massa espavilats i caradures, estàs contra Europa i et quedaràs fora de l’euro. Com si Grècia no hagués perdonat el deute als alemanys als anys cinquanta… “Business is business”, oi? I un be negre. Hi ha més alternatives, sobretot quan tot es basa en la mala fe de totes les parts: en diuen repartir pèrdues, què hi farem. Mai no agrada, però la vida funciona així: tard o d’hora, les pèrdues s’acaben repartint. I el joc va de qui n’assumeix una major proporció: el més fort imposa els seus interessos, però no és realista pensar que pot imposar tots els seus interessos.
Europa ara va d’això: de qui paga el 50, el 60 o el 70% de la factura. I de qui vol que els altres paguin el 100% del forat que han fet més o menys a mitges.
Mentre ens esverem amb la “islamohistèria” -i no suggereixo pas que la menystinguem, al contrari- es planteja una partida en la qual ens juguem el cor d’Europa i no només la pasta. “Merkel” és només un símbol, una gestoria: política al servei dels negocis. Un gendarme amb ninots com Rajoy, que defensen el mateix i són i seran recompensats generosament.
La “Merkeleuropa” no és ni la millor ni l’única Europa possible. Potser ja va essent hora que ens fixem més en els grecs, i els respectem més, perquè el seu drama és el nostre. I el d’aquella Europa que somiàvem, no el “Merkelmalson”.
Ni molt menys, el “cutremalsonRajoyMas”. No oblidem que, al capdavall, són el mateix.
