Però les grans televisions espanyoles han apostat un any més per la cervesa per brindar. Un detallet a tenir en compte, no per boicotejar-les, sinó per entendre de què van. Interessos comercials, clar, però també profunda miopia cultural i social.
La millor beguda espanyola (sí, espanyola) que hi ha per brindar és el cava català o el de les altres zones vinícoles que s’han apuntat a aquesta DO. És a dir, el xampany que no es pot dir xampany ni “champagne”, però que no deixa de ser una versió lleugerament diferent d’aquest extraordinari i celestial beuratge. Ni vi negre, ni cervesa, ni suc de taronja, ni llet de soja o calimocho. Una copa de cava, amb les seves bombolletes, amb el seu “glamour”, amb la seva alegria.
Però els del cava no paguen prou ni són prou espanyols, què hi farem. I la cervesa és molt hispànica, des del temps dels ibers. O sigui que les campanades, amb una birra, i anar tirant, que Espanya no dóna per a més.
Brutal imatge per descriure l’estat d’un país com Espanya: una birra, un xandall, una dosi massiva d’horterades televisives, tertúlies cridaneres i misèria social a dojo.
Però ni així aconsegueixen arribar a la sola de les sabates a la Coca-Cola. Una beguda i una marca que només pot anar malament a Espanya, on els seus gestors s’entesten a enfonsar-la. Una beguda que, com el cava o el xampany, promet felicitat i realment la dóna. Potser no per a les campanades (o sí, qui sap), però segur que per a molts moments de l’any que acabem de començar. Però el país no va per aquí. Aquest és el temps de la birra.
Ara només falta que ens tornin a vendre la “zarzaparrilla” dels anys dels cotxes amb gasògen i ja haurem completat el retorn al passat…
(7 gener 2015)
