Com Grècia, que és al mateix temps una ruïna del món antic i del món contemporani: el bressol d’Europa i d’occident i la tomba del somni de la Unió Europea. Grècia: el gran monument a la demolició sistemàtica de l'Estat del Benestar, convertit en un zombie i ara per ara tocat de mort.
La de les Termòpiles és una història èpica i brutal, que es pot llegir/veure com a “300”, en format còmic, o en versions una mica més riques i clàssiques, com la d’Heròdot: xovinista i no massa fiable, però gloriosa i inspiradora.
En qualsevol cas, és la crònica d’un desastre, d’una derrota inapel·lable d’un petit país, la Grècia de les ciutats-estats, davant d’un imperi mastodòntic, el persa. Les tropes del gran emperador persa tenien un magnífic ambaixador, que les precedia: la por.
Calia estar fet d’una pasta molt especial per aguantar les tremolors de les cames davant d’aquell exèrcit tan impressionant...
Sí, els grecs van acabar malament a les Termòpiles, però la guerra va acabar pitjor per als perses, un temps després. El gran imperi es va veure obligat a retirar-se amb la cua entre cames... La por no va ser suficient.
I a què venen les Termòpiles ara, quan ja queden poques hores per estrenar el 2015? Una vegada més, la història ens porta a Grècia, on el FMI, la Unió Europea, la banca i els poders financers han fet un experiment sàdic: fins a on pot aguantar un país, fins a quin punt es pot trepitjar, empobrir i humiliar una societat. Han descobert el que ja sabíem: es pot arribar molt, molt lluny... Fins que s'arriba a un punt, sovint inesperat, en el qual hi ha gent que comença a dir prou.
Allà és just on acaba la por.
Grècia es troba aquí, a punt d’engegar a fern punyetes el sistema (que inclou una part de l'esquerra, patèticament domesticada) i passar-se a Syriza. Per això els volen fer por, encara més por. Per això els amenacen, i només és el principi: ull amb el que voteu, perquè ho pagareu encara més car... Vigileu, que esteu jugant amb foc i us pot caure al damunt l'apocal·lipsi...
Als 300 espartans això no els va impressionar gens ni mica: ja ho tenien tot perdut.
La batalla del 2015 comença aquest gener, doncs, a Grècia: allà ens hi juguem, per variar, el futur d’una Europa millor que aquest paisatge devastat, que aquesta societat triturada.
Després de moltes Termòpiles, de moltes derrotes, de molta misèria, comencem a pensar que el terrorifíc i immens exèrcit persa pot ser vençut...
(31 desembre 2014)
