ING: rescat a l'holandesa

A Espanya, rescatar bancs implica robar diners als ciutadans. Hàbilment i legalment, això sí. A l’Europa seriosa, no. Ni a Holanda, ni a França, ni a Irlanda. Ni a Alemanya. El cas d’ING -“el banc taronja” i del "fresh banking"- és un gran exemple de les brutals diferències entre maneres de fer que no són ni de dretes ni d’esquerres, sinó que tenen a veure amb el rigor i la decència. Com aquí, exactament com aquí... 

L’any 2008, l’Estat holandès li va prestar deu mil milions d’euros. Va ser un dels primers rescats de la crisi, quan aquí encara fardaven de tenir el millor sistema financer de la galàxia. A canvi del rescat, ING i altres bancs europeus van ser obligats a fer reestructuracions. Aquest divendres retornarà els últims 1.025 milions del préstec o rescat: ha anat retornant el capital, amb els corresponents interessos: 3.500 milions d’euros que se sumen als deu mil inicials, clar. A França, Irlanda o Alemanya, les entitats rescatades han anat fent el mateix. La qual cosa no vol dir que aquests països siguin el paradís ni que els bancs siguin germanetes de la caritat: simplement, no et roben tan descaradament com aquí a Espanya. 

I com es fan aquí les coses? Fantàsticament: es calcula que el FROB (l’Estat camuflat, vaja) recuperarà un 4% del total del rescat bancari. I quant suma aquest total? Posem que se’n va cap als cent mil milions d’euros... Fem números i recordem: recuperarem, amb molta sort, el 4%...

Vinga, continuem. Avui no insistim amb Bankia/Caja Madrid: hi ha tants casos similars... Fixem-nos en el cas Catalunya Caixa, un exemple ben nostrat que petarà un dia d’aquests. 

Quants diners ens ha costat a tots el rescat de Catalunya Caixa? Uns tretze mil milions d’euros, aproximadament. I quants diners hi hem perdut? Uns dotze mil milions. I això, és molt o poc? Una comparació senzilla ens ajudarà a situar-nos: coincideix, si fa o no fa, amb el total de retallades en sanitat i educació a Espanya fins al 2013. 

Dit d’una altra manera: unes pèrdues escandaloses i absolutament immorals, mentre ens diuen que no patim, que al final ho recuperarem tot. Muntanyes de diners llençades a les clavegueres del millor sistema financer de la galàxia, perdudes per sempre. Muntanyes de mentides. Muntanyes d'indecència.

I mentrestant, a Holanda, tenim un magnífic exemple de què per fer les coses bé no cal muntar la revolució soviètica ni bolivariana: el capitalisme seriós, gens sospitós de ser d’esquerres, al costat del capitalisme d’estafa i morro, amb el permís de les lleis i del govern espanyol. De tots els governs espanyols. En això -ja és casualitat- coincideixen sempre: estan al servei de la banca.

(7 novembre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes