El soroll del silenci de l'esquerra espanyola

A l’altra banda de l’Ebre hi ha un silenci clamorós, eixordidor. Moltíssima gent que no diu ni piu sobre “això” de Catalunya. N’esperàvem més, la veritat, molt més. Podem pensar que el potent marc mental construït per la dreta nacionalista espanyola ha aconseguit abduir les neurones de gran part de l’esquerra. Podem pensar que el fet que els mitjans de comunicació (en mans de la banca i del govern) hagin tancat files per defensar la sagrada unitat de la pàtria i enganyar diàriament a milions d’espanyols també explica moltes coses. Aquí, certament, els mitjans públics ens estan intoxicant a tots a base de propaganda, però a Madrid tampoc no es queden enrere, ni públics ni privats. 

Espanya no sap ni entén el que passa a Catalunya. Concedim, doncs, que per a l'esquerra no és senzill escapar-se de la trampa nacionalista tan ben plantejada pel PP: ningú no vol quedar com un traïdor. Ni ajudar el PP a guanyar eleccions.

Però d’alguns, de molts espanyols d’esquerres n’esperàvem més, molt més. 

Resulta que no, que han comprat íntegrament aquesta política tan estúpida i suïcida d’amenaçar només amb el garrot de les lleis: així, pots acollonir els teus adversaris, sí, però mai no aconseguiràs ni que es quedin a gust ni que t’estimin. 

Aquesta és l’Espanya que volen? Aquesta és la que tindran: tancada de ment i d’esperit, incapaç de pensar les coses de maneres noves, de seduir amb un projecte comú... 

He dit projecte? He dit comú? Algú sap si hi ha un projecte que vagi més enllà del “más de lo mismo”? Seria una gran sorpresa descobrir-lo, perquè el deuen tenir ben amagat sota dos milions d’exemplars empolsegats de la Constitució de 1978. 

“Esto es lo que hay”, aquesta és l’oferta, per a Catalunya (i això inclou independentistes i no independentistes), per als republicans, per als aturats, per als empresaris, per als treballadors, per als estudiants, per als jubilats, per als joves més valuosos i prometedors, per als contribuents honrats, per als que volen més democràcia, per als laïcistes... Aquí no es mou res de res.

“Hay lo que hay” resumeix molt bé l’esperit, tan estimulant, d’aquesta Espanya. I si no t’agrada, t’aguantes i et quedes. I dóna gràcies que encara tens dret a protestar i a la llibertat d’expressió, però no et passis, que hi ha dies que tenim unes males idees... 

I davant d’això, una immensa part de l'esquerra espanyola (PSOE, IU i també Podemos) continua callant, amb algunes excepcions. Tancant files amb el PP, sense entusiasme, però tancant files.

Jo sóc dels que esperaven que dirien alguna altra cosa, tot i que cada dia n'espero menys, d'ells. Com tanta altra gent. No volen adonar-se que també el rellotge de la història corre per a ells... Si volen decebre encara més i formar part del passat, ho estan aconseguint.

(4 octubre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes