Mestresses i “mestressos” de casa, així, perquè no l’acusin
de masclista, ha presentat el (pressumpte) cap visible dels empresaris
espanyols, Joan Rossell, la seva darrera gran idea: la culpa de l’atur és de la
gent que s’hi apunta per veure si poden cobrar alguna cosa. Fonamentalment,
mestresses de casa. I té xifres: un milió, ni més ni menys. O sigui que agafem
els 4,2 milions d’aturats i en restem un. Si restem els que ja no podran
treballar mai més, i per tant són “residus humans del sistema” (seguint la
brutal lògica Rossell-CEOE), ens quedaríem amb dos milions. I encara podríem
rascar una mica si restem els immigrants, per exemple, o els ganduls, o els
joves ni-ni. És evident: l’atur és un problema estadístic, amb quatre retocs el
reduïm a una xifra força raonable i ja podem estar més tranquils. Tema resolt:
milió i mig, com a molt, d’aturats. Ah, i els convenis? El mateix: s’han
d’esborrar tots els que existeixen i començar de nou a partir d’una pàgina en
blanc. Literalment. Una idea brillant, que encara podem millorar: i si deixem
els convenis en blanc? Més reformista i innovador, impossible. Segur que la
CEOE pensa en això, però ens ven la moto per fases, perquè no ens espantem més
del compte. I l’absentisme? També té solució: si li fan cas, a base de mà dura
(no ho diu, però s’entén) estalviarem dos o tres mil milions, que ens poden
anar molt bé per rescatar qualsevol negoci (privat) ruinós. Tres brillants
idees, tres, d’una sola sentada. Així és la famosa eficàcia que prediquen,
l’esperit reformista, l’ambició competitiva: els problemes es resolen en dos
minuts i el país progressa a velocitats supersòniques. Resolt l’atur, resolt
l’anacronisme dels convenis, resolt això dels salaris i dels contractes,
destrossats els sindicats (en gran part per mèrits propis) i encarrilat
l’absentisme, aviat es podrà dir altra vegada allò que tant ens agrada dir:
“España va bien”. No bé, no, millor que mai, oi que sí?
(3.7.2014)
 cap visible dels...){kind=link}