La pàtria és un paradís fiscal

(26.7.2012) Si vostè tingués un parell de milions d'euros, els guardaria ara mateix a un banc espanyol o se'ls emportaria a Suïssa? O a les illes Cayman? A Andorra? A Delaware, a Liechstenstein, a les Illes Anglonormandes, a Mónaco? La llista és interminable: una desena, oficialment, molts més en realitat. Uns vint o trenta. Més o menys, la coneixen tots els governs del món, totes les institucions internacionals. I segur que la coneix tothom qui tingui uns quants milions d'euros i els vulgui dipositar en un lloc discret i segur, lluny de la voracitat fiscal dels estats (sí, fins i tot d'Espanya, país que castiga el treball però mima el capital), lluny dels països inestables. 


Vaja, jo és el que faria si tingués aquest problema, que no és el cas. 


Però ja hi ha gent que pateix per mi: els que tenen entre 15 i 25 bilions d'euros, bilions dels de veritat, amagats en aquests paradisos.  Pobres, la de maldecaps que els donen els diners. Aquestes són les xifres estimades pels experts, o sigui que si les multipliquem per dos o més no anirem desencaminats. 


Quantes crisis podríem pagar amb aquesta pasta? No cal requisar-la, no, només girar uns quants rebudets pels impostos pendents. Amb interessos, per suposat. Però això, sens dubte, seria el final de la civilització occidental i una autèntica catàstrofe per a tots els defensors del robatori a gran escala a les classes mitjanes i baixes d'arreu del món. Entre totes les utilíssimes reformes que hem de fer per millorar l'economia no he sentit a dir que sigui imprescindible que el capital pagui impostos justos. Algun economista heretge sí que ho diu, però els que manen diguem que no ho tenen entre les seves prioritats.


O sigui que els paradisos fiscals seguiran, ja siguin físics o virtuals, perquè formen part imprescindible, sagrada, del joc al qual el gran capital està jugant amb la complicitat d'uns quants estats. O de gairebé tots. És un joc globalitzat: l'autèntica pàtria és un paradís fiscal i la resta són punyetes. 


"El meu país és on tinc els diners, no on els faig". Aquest seria el lema. Una miradeta al Google ("diners espanyols a paraïsos fiscals", per exemple, millor escrit en castellà o anglès que en català) pot donar resultats molt, però que molt instructius...  Per si no acabem d'entendre encara de què va tot plegat.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes