Us preneu unes birres i disfruteu de l'efecte agost

(7.7.2012) Ja tenim el dolent de la pel.lícula. Es va perfilant el personatge: té l'aire tossut de Frau Merkel, la fredor dels finlandesos, el distanciament britànic, la punyeteria dels italians i el toc malvat i maquiavèlic que aporten els famosos mercats i el Banc Central EuroAlemany&Lehman Brothers i el Club Bilderberg, si molt m'apures. Un còctel fantàstic: ells tenen la culpa de tot. Es Europa qui exigeix al govern Rajoy (el "Gobierno de España", amb moltes majúscules i bandera ben grossa, per compensar la pèrdua de sobirania) que retalli i retalli i retalli fins que no quedi res. 


Es Europa la culpable de les patacades que ens han clavat per fascicles i de l'enciclopèdia en cinquanta volums que ens caurà al damunt aquest mes de juliol. Es Europa qui pressiona, ofega, mana, retalla... Es Europa la dolenta. El govern ja ha fet tot el que podia, amb la millor de les intencions, a més d'anar a veure alguns partits de "La Roja" per aixecar la moral de la tropa. Qui fa tot el que pot no està obligat a més. I com que la teoria oficial diu que la culpa de tot plegat és de tots a parts iguals, doncs a pagar entre tots la factura de la gran estafa. 


Els beneficis no els repartirem, no, però de pagar els forats no ens n'escaparem. Pel nostre bé, clar, que quasi me n'oblidava. Mai no els ho agrairem prou... 


Quan tot hagi passat, sobretot que no ens n'oblidem de fer-los un o dos monuments. 


Per altra banda, l'efecte calendari també està calculat: han previst que a l'agost d'una o altra manera el país se n'anirà de vacances, ni que només sigui mentalment. Farà molta calor i molta mandra, l'estiu és alegre i vital, convida a deixar passar els dies i gairebé tothom pot permetre's una cerveseta fresqueta, tot i la crisi. I una mica més d'IVA en una Estrella ni es nota. 


Al setembre tot serà aigua passada, començarem un nou curs i tot plegat quedarà molt lluny... No és una estratègia brillant, però pot funcionar durant un temps. El problema serà quan no funcionin tots aquests paquets de mesures. Que ja arribarà, tranquils. Quan? Ni més ni menys que a la tardor. Però ja se'ls acudirà alguna cosa.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes