Per reformes que no quedi, que ja li estan agafant el truc. I el país, entre l'estat
de shock i la calma dolça de l'estiu, encara no sap ni el què li han fet. I
molt menys el que li faran.
Bé, una mica sí, va... Igual que ja fa temps que es
veia a venir la retallada d'abans d'ahir ( a mi em deien pessimista, catastrofista i coses així), també es poden intuir les d'avui, les
de la setmana que ve, les de l'agost asfixiant que ens espera, amb tots aquests
ministres sense vacances, quina por... Ells solets a Madrid avorrits i amb el BOE a mà...
I el país de vacances, forçoses, volgudes, cares o barates, casolanes o
exòtiques... Però de vacances. O millor, en stand by: les del 2012 seran les últimes vacances d'una època extingida, com la dels dinosaures. Això s'ha acabat, el passat és ja història i el futur... Ai, el futur, en mans de la gent que està.
O sigui que sense necessitat de cap bola màgica
es pot veure venir l'agenda reformista del govern més reformista del país més
reformista i destrossat d'Europa. Continuació, per ser justos, de l'altre, el govern més reformista de si mateix, capaç de canviar fins i tot la Constitució, tan sagrada, i negar que era una imposició dels acreedors. Com ara. No ens ordenen que ens llancem a l'abisme, no, ho fem perquè ens dóna la gana.
O sigui que en breu començarem per les pensions, fent algun joc
de mans: més tard i menys diners, fins a la ratlla de l'estafa i la misèria. O de la fallida del sistema. A veure si tenim el detall de morir-nos abans
de començar a cobrar, oi? Després retallaran l'atur, va, suposem que el fan
equivalent al sou mínim, per suposar alguna cosa... I que duri sis meses o un any com a molt. La qual cosa no treu que aquest país ha abusat i abusa de l'atur i de les pensions i de tot el que es pot abusar.
I L'AVE o la persecució del
frau fiscal la deixaran per al segle que ve: els mercats d'això no en diuen
res. I hi ha interessos interessants pel mig. I mentre es pugui anar apujant l'IVA... Finalment què més queda? Ah, sí, a
la renda encara hi podem fer algunes reformes discretes. Per no parlar de totes
les coses que es poden retallar (no pas al nucli dur de l'Estat, on cada
despesa és imprescindible), reformar i acabar de desgraciar. I si pot ser a
Catalunya, millor que a Extremadura o a Navarra o Madrid.
No, l'AVE no,
pesats, ni molt menys les autovies madrilenyes en fallida, ni Barajas... Són
temes estratègics, com a Catalunya el CAC, faltaria més.