Retromodernitat: reinventar les Caixes, l'INI, la Seat, els ateneus...

Ara el govern espanyol comença a pensar seriosament en reinventar la banca pública (amb quins diners?) per retornar el crèdit a les empreses (a quines?). A primera vista podem pensar: ostres, per fi una bona idea. Res, ni cas: es tracta de vendre'ns el famós banc dolent que s'ha de quedar tard o d'hora amb tots els residus tòxics de la bombolla immobiliària i financera. Serem accionistes i propietaris, entre tots, d'un dels bancs més miserables i arruïnats del planeta. Qui ens ho havia de dir, que acabaríem nacionalitzant la banca. Només les seves pèrdues, de moment, però no patim, que cap a l'any 2385 ens deixaran compartir també els beneficis... Tranquils, que anem bé. 

El proper pas serà, un d'aquests dies, reinventar les caixes d'estalvis, les de veritat: no trigarem molts anys a veure coses similars, potser amb un altre nom. Petitones, controlades, modestes, pensades per servir una comunitat i no per fer grans "bisness" o pagar megasous a tort i a dret. De la mateixa manera que acabarem reinventant les mútues i si molt convé, els cors de'n Clavé, els ateneus populars i altres coses per l'estil: temps al temps. I si les coses no milloren, que no ho faran, un bon dia els creatius del govern espanyol (aquest o el que sigui, que hi ha coses que mai no canvien) es treuran de la màniga nous invents. 

Per exemple, un INI, una de les eines reindustrialitzadores del franquisme, que va ser útil per compensar haver-se carregat la prometedora Espanya dels anys trenta. O un pla d'estabilització. O fins i tot, ja en el súmmum de la creativitat, s'inventaran una Seat: potser no fabricarà cotxes, però tindrà un paper similar. O les zones franques, un altre invent del TBO. Mica a mica entrem en el temps de la "retromodernitat": el país retrocedeix acceleradament i aviat serà interessant recuperar vells i enginyosos invents, alguns dels quals van funcionar força bé, tot s'ha de dir. Tinguem paciència. De moment anem donant forma a la idea de banca pública, tot i que carregada de deutes i ruïnes diverses. Per alguna cosa es comença... 

Diguem-ho nosaltres abans no ens ho diguin: sí, sí, ja estem al final del túnel... Ah, que està molt fosc? Res, paciència, sacrificis i optimisme, que ja queda poc.

Share this: