Aquesta pel.li ja l'he vist i sé com acaba

No estan els temps com per tenir moltes manies. Si un inversor vol muntar una còpia de Las Vegas per aquestes terres, no posar-li facilitats és de bojos. Sense abaixar-se els pantalons fins als turmells, evidentment, i procurant que no sigui una presa de pèl. Però facilitats, és clar que sí. I si venen milers d'executius del món de la telefonia mòbil a una fira, el Mobile Word Congress, el mateix: no estan els temps per renunciar als ingressos que genera un esdeveniment d'aquesta magnitud. Ni per fer vagues insensates que només poden aconseguir empitjorar les coses: sort que algú ha vist la llum a darrera hora...


Diu el president Mas que una fira com aquesta aixeca la moral col.lectiva. Se'm fa difícil pensar que pugui dir una altra cosa, quan la prioritat número ú és fer caixa com sigui. I quan representa que els polítics -alguns, no pas tots- assumeixen com a funció clau intentar que la depressió que patim no sigui mortal de necessitat. Donar missatges d'optimisme s'assembla al lideratge, potser sí, però és una altra cosa, més semblant al massatge de l'electorat...


Tanmateix, dit tot això, i acceptant que el turisme és infinitament més difícil de deslocalitzar que una fàbrica, tot plegat no deixa de ser insistir en el model de sempre, el que ja no ens funciona ni ens funcionarà mai més. El que ens interessaria és tenir empreses catalanes i espanyoles a dojo fent un paper protagonista en aquest congrés mundial i que els seus productes no es fabriquéssin a la Xina amb sous d'esclaus, sinó aquí mateix i en condicions justes. I això, de moment, no és ni tan sols un somni: senzillament és impossible. 


No tenim una estratègia de país orientada sòlidament en aquesta direcció. Encara que fos a vint o trenta anys vista. Continuem instal.lats en el qui dia passa, any empeny. Molt pragmàtic i urgent, sí. Molt comprensible, també. Però molt, molt poc intel.ligent. 


Per això em costa que la moral surti del seu estat catatònic amb complexes d'oci i fires gegants, per molt gegants que siguin. A algú li aixeca la moral un congrés de mòbils o un megacomplex de joc i turisme? O la construcció d'una piràmide que podria ocupar trenta mil paletes? Per aquest camí continuarem no anant enlloc, tot i que ens semblarà que ens movem. Potser no contribuiré gaire a la moral col.lectiva i patriòtica dient això, però aquesta pel.lícula ja l'he vist i tots sabem en el fons com acaba. 

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes