Brainstorming: on vols estar d'aquí a 20 anys?

Hi ha dies que el país sembla una mena de concurs d'idees a l'engros. No és que estigui malament, no, just al contrari: és exactament el que necessitem, exercitar a fons les neurones, la imaginació, intentar trobar nous camins. Alguna cosa bona en sortirà tard o d'hora, més que de llençar-nos els plats pel cap o consolar-nos amb la poesia lírica que troba fulles verdes al mig del desert o carregar totes les culpes dels nostres mals als grecs, que ja no els ve d'aquí... 

Hi ha un savi americà, que havia estat un dels gurús de Zapatero (gomet negre al currículum, eh?) i que continua predicant la tercera revolució industrial enmig del terratrèmol. Jermy Rifkin, tot i el seu optimisme tan nordamericà, no sembla un il.luminat. Almenys enfoca correctament el gran drama: necessitem trobar una manera de crear desenes de milers de llocs de treball. Anava a escriure milions, però tal com estan les coses, millor refredem una mica les esperances. 

Ell parteix d'una pregunta aparentment simple. On vols estar d'aquí a vint anys? La seva resposta passa per les energies verdes, la tecnologia, la transformació de cada edifici europeu (i espanyol, ja que aquí ha vingut a predicar vàries vegades) en plantes d'energia verda. Evidentment, el seu pla és més complex: mereix una lectura a fons. És una fantasia d'un americà visionari? Potser sí, no hi ha cap certesa del contrari. Però almenys és un pla, infinitament millor que passar-nos el dia lamentant la nostra desgràcia, confiant en miracles impossibles o amputant a tort i a dret fins que no quedi res. O buscant amb lupa en els programes electorals: missió impossible. Almenys Rifkin no defuig el drama de fons, la condemna a l'atur de milions de persones a Europa i el buit absolut de solucions a escala massiva, que són les que fan falta. 

Que sigui o no la solució, tal com estem ara mateix, no importa massa. El que importa justament és que almenys pensa a gran escala, a vint anys vista i que busca desvetllar les energies d'aquesta societat amb un objectiu esperançador, motivador. Certament, coses insòlites, extravagants, en aquest país...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes