El copagament, de “co” no en té res. Perquè “co” es fa servir quan es paga entre dues persones, no quan el que paga és la mateixa persona i ho fa dues vegades.
Comencem per aquí, per dir les coses pel seu nom. Repagament, per exemple. Es aquesta la paraula? No importa massa: del que es tracta és de pagar la sanitat més cara. Cada dia ens preparen per assumir-ho, sense anestèsia, que no hi ha diners per a res. A base de repetir i repetir el missatge, de dramatitzar-ho tot (el que toca i el que no) acabarem per acceptar-ho amb resignació i donant les gràcies per una tirita, per una visita de cinc minuts i pel favor que ens fan posant-nos a una llista d’espera o atenent-nos a urgències.
El benestar és culpable, les autonomies també i els treballadors ja no diguem: la pel.lícula va d’això. Sense oblidar que en el fons ens estan intentant prendre el pèl, el cert és que el mal anomenat copagament podria ser fins i tot acceptable. Pot ser de dretes o d’esquerres, per entendre’ns i simplificant molt.
No ho veurem mai amb els nostres ulls, clar, però que cadascú pagui per un servei públic en funció del que té o cobra no deixa de ser un principi progressista i de justícia social. No és tan fàcil quan toquem serveis molt bàsics com la sanitat i ho és més en altres casos. Caldria fer-ho, doncs, amb molt de compte, amb seny, amb sensibilitat i sens dubte amb els números a la mà, amb voluntat de reduir despesa però sense fer trencadissa i d’augmentar els ingressos sense desgraciar per sempre el país. I de passada potser es podria racionalitzar l’ús que fem dels serveis.
Això és possible ara mateix? No, perquè hi ha molta pressa i gens ni mica de ganes.
Però no estem parlant tampoc d’això, estem parlant de treure diners d’on sigui i com sigui i d’anar laminant dia a dia l’estat del benestar presentat com el culpable de tots els nostres mals. El posaran a la taula d’operacions i a cops de tisora, serra i martell ens el retornaran apedaçat i amputat. Ens diran que tot i que embla ben esguerradet, l’han salvat, clar, d’una mort segura...
