En broma, clar... Però ara que fins i tot els pares de la Constitució fan brometes la mar de simpàtiques sobre si cal bombardejar o no Barcelona, potser que ens proposem objectius més ambiciosos: o acabem amb els mercats i els seus submisos criats (els líders europeus, per exemple) o ells acabaran amb nosaltres. Com es pot fer això? Ni idea, però segur que tal com ho estem fent, no.
Cada dia està més clar, per a qui vulgui veure-ho, que l’economia real (o capitalisme productiu, per entendre’ns) se’n va a fer punyetes.
L’economia real necessita capital per funcionar, és evident. I les empreses catalanes i espanyoles van molt justes de capital i molt sobrades de deute acumulat, d’acord. Però sense crèdit bancari (que ara serà molt més reduït) fins i tot les bones empreses i els bons empresaris no podran tornar a posar en marxa la màquina i crear feina. Si no es crea feina, l’atur augmenta, després es fa més gran el forat dels impagats, de la morositat, cal provisionar possibles pèrdues futures… I baixa el consum. Com baixa la recaptació per impostos, al mateix temps que pugen les demandes de serveis o prestacions. Més o menys, funciona així. Aquest és el camí cap al desastre.
Tot plegat, de bojos.
Això sí, els mercats aplaudeixen amb les orelles la pressumpta operació de salvament d’Europa: faran grans negocis novament. Gràcies al diner públic que està en joc i que és la garantia de tot. El diner públic és dels ciutadans, diria jo si no vaig errat, però resulta que decideixen sobre aquests diners sense tenir-nos en compte en absolut. Passen de nosaltres totalment. Fan el contrari del que diuen.
Pel nostre bé? No sé. Vull dir que no sé si posar-me a riure o a plorar. Pel bé dels mercats i la banca, sens dubte. Però al final ho mataran tot. Despotisme il.lustrat? Estupidesa? Submissió davant de les forces ocultes dels mercats i la banca? En mans de qui recoi estem? La resposa no és preocupant, no. És pur terror de Halloween.
