Black bread

Encara que als talibans hispànics els costi de creure, segurament a Hollywood els és ben bé igual que una pel.lícula estrangera candidata als Oscar sigui en català, castellà o finlandès. No l'entenen. Es més: no els cal fer l'esforç d'entendre-la, perquè ells parlen en anglès, la llengua universal que la resta d'humans hem de dominar poc o molt si volem anar pel món o navegar per internet. Ells viuen a Roma i parlen el llatí del segle XXI. I el castellà, per molta gent que el parli i per molt que s'ho creguin alguns integristes, no és ni serà la llengua de l'imperi. Ho dic amb tot el respecte i sentiment, perquè per a mi el castellà no és en absolut una llengua estrangera ni molesta: el sento tan meu com el català. Però això no treu que a Hollywood la cosa va de subtítols o doblatge, en castellà o en català. O de pel.lis bones i dolentes. O pel.lis ben o mal promocionades en el circuit de l'Oscar.

A Antena 3 farien bé de preguntar-se si una pel.lícula en castellà pot representar Espanya o si és millor que la facin directament en anglès, però és d'una estupidesa monumental preguntar-se si el català pot representar Espanya per aquests móns de Déu.

I aquí faríem bé de sentir-nos una mica satisfets (no massa, que si no no seríem bons catalans) perquè "Black bread" hagi aconseguit el miracle de fer el viatge a Hollywood malgrat ser en català.

Coses com aquesta no passen cada dia ni cada setmana ni cada any: una flor no fa estiu, acostumem a dir per no engrescar-nos més del compte, però recoi, almenys alegrem-nos una mica de tenir una flor i de veure per un moment que una Espanya diferent seria possible i viable i fins i tot estimulant.

No ens embalem, cert, perquè per compensar encara estem discutint per on passa la Via Augusta del segle XXI, el corredor mediterrani que romans i americans han tingut sempre tan clar. Espanya no canvia ni a les pel.lícules, això sí que ho té: tot i les excepcions, és un país la mar de previsible.

No falla: et donen una pel.li, però et racanegen el tren en el que hauríem de transportar el pa, blanc o negre. El nostre i el d'ells, ja posats.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes