Drogues legals

Sosté l’apocalíptic catedràtic Niño Becerra que un d’aquests dies legalitzaran les drogues per donar una empenteta a l’economia i perquè tots estiguem una mica més tranquil.lets i relaxats. Com que les diu tan gruixudes i ens amenaça amb desgràcies tan variades, fins ara aquesta idea la podíem desar directament al calaix de la ciència ficció. O en el de les “boutades” que de tant en tant s’han de dir per sortir als titulars. Però ara s’hi acaba d’apuntar Felipe González, com qui no vol la cosa. Sort que ell mateix ja deia que els expresidents són com aquelles gegants gerres xineses que a tot arreu fan nosa… Ell va proposar directament la legalització de les drogues a escala planetària. L’objectiu? Acabar amb la violència, el narcotràfic i tots els embolics (i despeses) que això ens genera. L’exemple de manual és com va acabar el gansterisme als Estats Units, amb el final de la “llei seca”. I apa, ja tens servida la reflexió per a la polèmica. Amb les primeres respostes oficials, que van ser un rotund “no, ni pensar-ho”. L’argument? No hi ha clamor social per legalitzar-les. I a veure si se’ns treuen aquestes idees estranyes del cap: no fos cas que ens evadíssim per un moment dels apassionants temes que cada dia ens serveix l’agenda mediàtica i partidista i per una vegada ens poséssim a pensar en temes de fons i amb visió de futur i no tinguéssim en compte les enquestes o les properes eleccions. En un país que cada vegada té més tendència a prohibir (tot i que l’ha tingut durant segles, en les darreres dècades s’havia corregit una mica aquesta mania), és impensable que es liberalitzi una cosa que suposadament està controlada. Tots sabem que la batalla contra el narcotràfic està més que perduda i que no estaria de més replantejar-se l’estratègia, igual que sabem que els gàngsters si se’ls acaba això de les drogues ja buscaran algun altre sector de negoci, però el que no toca és pensar-hi més enllà del marc de la doctrina oficial, del pensament políticament correcte. Ves per on, estem reprenent un d’aquells vells debats dels anys seixantes i setantes. Potser González ha trobat una altra mena de filó, a més d’un titular provocatiu… Però tranquils, que no hi ha perill de què el debat s'aprofundeixi: el que aquí toca és discutir sobre el Rubalcaba, el Mas, el Zapatero, el Montilla, el Rajoy, la Espe... Totes aquestes coses tan fascinants, en efecte.

Share this: