Espanya, o millor dit, una certa Espanya, té un poderós link sentimental amb el nord del Marroc. Amb les guerres del Rif, amb aquell imperi colonial fracassat que necessitava testosterona legionària per superar la seva profunda depressió, amb tota l’èpica rovellada de Ceuta i Melilla, les Chafarinas, Alhucemas... I amb els generals africanistes, personatges clau del segle XX espanyol, grans protagonistes i instigadors (no pas els únics...) de la gran matança...
I com que aquesta certa Espanya no ha passat encara pel divan del psiquiatra, s’excita amb els embolics que munten els marroquins de tant en tant per recordar que reivindiquen Ceuta i Melilla o amb invasions ridícules com la de Perejil, que tantes hores de glòria va donar al tàndem Trillo-Aznar en aquells temps en què els agradava jugar a soldadets i a la seva versió per a adults, el joc dels imperis i les grans potències. D’aquí que la crisi prefabricada i calculada de la frontera esveri fins a extrems sorprenents els portaveus de la dreta: Espanya sempre està en perill, però sempre hi ha algun superheroi que no descansa ni a les hores de migdiada del mes d’agost. I així a Madrid omplen pàgines i pàgines amb aquestes batalletes, perquè quedi clar qui és patriota i qui és un traidor. Sort que no tenen a mà un exèrcit i sort que l’exèrcit que un dia tindran a l’abast és més aviat de segona o tercera: ells solets serien capaços de muntar una guerra mundial dia sí i dia també. Però la força se’ls escapa per la boca…
Aquí, a la perifèria, ens ho mirem de lluny estant. Fa molts, molts anys, la gent que s’ho podia pagar mirava d’estalviar-se anar a la guerra d’Àfrica a perdre el temps (i la guerra), i els altres hi anaven perquè no tenien més remei: carn de canó de l’imperi fracassat. Eren guerres estúpides, ja ho sabíem. I ara, quan ens obliguen a assistir a aquesta mena d’espectacles patètics, només ens queda preguntar com encaixa l’espanyolitat de Ceuta o Melilla amb la de Gibraltar, per posar un exemple innocent, o per què no reivindiquen Amèrica llatina sencera. Ja posats…
