Ja ens van torejant, ja, però no acaben de rematar mai “la faena”…
La lectura en clau nacionalista de la valenta i històrica decisió dels 68 parlamentaris catalans no és pas exclusiva de l’espanyolisme radical: aquí també hi ha qui en el fons creu que aquesta és una mena de batalleta entremaliada per allunyar-nos d’Espanya i fer-los una mica la punyeta. Si els deixéssim, igual que prohibeixen veure per la tele
Tanmateix, concentrem-nos en el que realment han fet els 68 parlamentaris: un acte de justícia i d’humanitat. Segur, clar, que al darrera de tot plegat hi ha les politiqueries a les quals ja ens tenen acostumats i que rebaixen tant la talla política del país, però les coses són com són i aquest país petit acaba de fer un pas endavant simbòlicament important. Ara, per acabar de gaudir de l’espectacle, millor des dels seients d’ombra, només ens queda assistir bocabadats a la batalla político-mediàtica que ens espera si en Rajoy fa el que diu i aprofita els toros per empitonar Montilla, Zapatero, Catalunya i el que calgui, que tot s’hi val per arribar a
La llàstima és que aquesta mena de respostes histèriques l’únic que aconsegueixen és que els talibans d’aquí, que també en tenim, et diguin: veus, ingenu, com els toros formen part de la indissoluble unitat de la pàtria?
Ben mirat, potser sí que haurien de posar el futbol i els toros a
