(13.7.2012) Ja fa anys, quan estudiava coses rares com Dret Constitucional i preparava vàries oposicions (de les de veritat), m'impressionava
aquesta expressió. L'imperi de la llei. Una manera solemne, potser desfasada,
d'anomenar l'Estat de Dret: la llei és per a tothom i està per damunt de
tothom, hi ha unes regles bàsiques sagrades, uns principis que aguanten tot
l'edifici i que no es poden tocar excepte si la majoria es posa d'acord,
seriosament, a tocar-los.
Però, res, una pèrdua de temps i una ingenuïtat. Ni imperi de la
llei ni punyetes. Tot i acceptant que la llei és humana i que totes les coses
humanes són imperfectes, ni així es pot arribar a entendre el miserable estat
de l'Estat de Dret en aquest país.
Només és sagrat quan es tracta de la sagrada
unitat de la pàtria. La resta, paper mullat.
En aquest sentit, és interessant
saber que el Tribunal Constitucional portuguès ha declarat inconstitucional la
retallada d'una paga als funcionaris. No obliga a retornar els diners (el que
s'ha perdut, perdut està), però imposa un argument claríssim: quan es tracta de
mesures tan dures, s'han d'aplicar a tota la ciutadania. Conclusió? Acaben de
fer molts amics: ara el més probable és que li treguin una paga a tot el país.
Sense manies. Com aquí. Pobres portuguesos i pobres de nosaltres!
Ja em perdonaran si no utilitzo l'expressió "paga
extra", perquè és un sarcasme, a no ser que recordem la del 18 de juliol.
No importa quantes pagues es cobren. No n'hi ha cap que sigui extra o
"graciable", el sou es compta amb el total anual, de la mateixa manera que les hores: això és el que es retalla.
Però aquest
és el país de la trampa, de la llei retorçada fins a aconseguir fer el contrari
del que diu, de la Constitució de mentida excepte allò de la unitat
indissoluble.
I no em refereixo només a les retallades als funcionaris, no: hi
ha encara milions i milions de persones que no han entès que tot plegat va
contra els funcionaris i contra els que no ho són, contra els que tenen ERE i
els que cobren menys però tenen feina, contra els aturats, contra els bons
contribuents i contra els tramposos, contra els ciutadans decents i els que han
abusat del benestar. Contra els ciutadans en general.
Tot plegat va contra aquell ingenu i bonic imperi de la llei,
tan democràtic, tan sòlid, tan impecable. I el que ens espera. A no ser que ens espavilem
 Ja fa anys, quan estudiava coses rares com Dret Constitucional i preparava vàries oposicions (de les de veritat), m'imp...){kind=link}