Que no i que no i que no

15:31

La consulta, tal i com està plantejada, no es farà. No cal ser astròleg per endevinar-ho. Ahir Rajoy li a dir a Mas el que ja sabia, i a l’inrevés. Aquestes són les posicions fixades, impossibles de moure, i ja vindrà el dia de l’abisme, el 10 de novembre a primera hora del matí. O el dia 8 de novembre cap al tard. O el dia que es convoqui la consulta. Algun d’aquells moments serà quan es podrà moure fitxa, quan hi hagi marge per moure les línies vermelles. No és segur, però hi haurà una possibilitat. Ara, quatre dies després de la bomba atòmica “Pujol I”, més les que vindran, les coses no poden ser d’una altra manera: cadascú ho ha de portar fins al límit, per força, perquè el guió de la vida i de la política és així. Almenys en aquest país, amb dos protagonistes que no són amos i senyors de cap procés ni de cap pàtria, ni líders messiànics, sinó gestors normalets i fluixets, més o menys atrapats, d’unes idees que estan condemnades a xocar. 

Quan tothom se n’adoni (o una majoria) que hi acabarà perdent tothom, només aleshores, és quan s’obriran oportunitats per encarrilar alguna cosa. Fins que aquest moment no arribi, només hi ha espai per a discretes maniobres en la penombra, a la recerca d’una solució de compromís que eviti la catàstrofe. Catalunya (“una part de”) no té un guió sòlid per a la independència i Espanya (“una part de”) tampoc no el té per oposar-s’hi. Es miri com es miri, això només se soluciona votant una consulta clara, claríssima, i no trampetes més o menys enginyoses. La consulta s’ha d’acabar fent, possiblement no el 9 de novembre, però s’acabarà fent. Si no volem perdre tots plegats més energies que podríem destinar a coses més útils. El rerafons no és altre que avançar de veritat cap a una democràcia millor, i això inclou la consulta i perdre la por a què la gent voti això i moltes coses més. Ara és no. Però acabarà essent sí, no perquè algú doni el seu permís, sinó perquè la història ha girat ja cap a aquí. Encara que no ho sembli.
 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes